Excursió a Montserrat

Diumenge 24 de novembre de 2015

Benvolgut diari,

Hui la Tecla Legasa, sí aquella, la cap del Grup Excursionista, ens ha portat a Montserrat. La diferència és que no eren cinc plantes y 115 escales (sí, les he contades), sinó unes 1500 com a mínim.

El dia ha començat molt bé. Teníem mandra perquè ens ha fet aixecar abans de les 5:30h del matí, però amb la predicció de bon temps no hi havia de què queixar-se.

La pujada? Fàcil. Podríem resumir-ho en que uns s’ofegaven i quedaven enrere per als voltors, altres lluitaven per subsistir i uns quants feien el cabra per la bogeria que provocava el camí. D’aquesta manera és com varem acabar cantant “Come together” a cànon en mig de la muntanya.

Deixades unes quantes persones cuidant el monestir, vam continuar l’ascens cap a l’Elefant, un d’aquells curiosos pics que es troben per la zona. En definitiva, més escales, més pujada, més pedres, més llàgrimes i “falta molt?”.

No facis cas, potser t’ho estic exagerant…

L’excursió ens portava per paratges curiosos amb pics de formes encara més curioses, doncs mai havia vist jo una muntanya com Montserrat. Les vistes s’emportaven el teu cor amb el vent i el propi vent se t’emportava a tu. Cada pas, cada esforç, cada “i si pugem per aquí abans?” va valer la pena per tal d’arribar a l’Elefant. Quina sensació! Gairebé com volar. Quina meravella! Estar allà dalt i sentir els pels de punta mentre gires i trobes el món al teu voltant, tan proper i tant llunyà, tan petit i tan gran alhora. Res ens va poder parar, ni la gana ni la pluja.

Ara la situació es veia estranya, escales cap a baix? T’ho pots creure? Des de quan?

Ben dinats, varem gaudir d’una visita exprés al monestir i les tendes… I bé, ja saps com són aquestes coses, no arribàvem a agafar el tren. Cames a mil per hora, carrera cap a l’estació, creuar el poble com un llamp, “Cap allà i ja!”. Un Lucas i tres Teclas pressionaven per a arribar. Trenta tres personetes per passar el bitllet i un tren que ja arribava. “Un, dos, tres… Qui falta? Els caps del GEP! Espereu per a pujar!” Es tanquen les portes. Hem entrat justos.

Benvolgut diari, ja és tard i hauré de dormir, espero que guardes l’experiència a les teues pàgines, és un record que no voldria perdre.

Fins demà,

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s